FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de greu pertorbació de l'ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d'un mal irreparable, de la impotència de reeixir. Lliurar-se a la desesperació. Un infant que és la desesperació dels seus pares. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de criar un infant. La criança del meu fill em va costar una fortuna. Cortesia, urbanitat, bona educació. Envelliment controlat d'un vi en una bota. Vi de criança. Aquesta bota és massa grossa per a la criança de vins de taula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llit d'infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig. del bressol a la tomba Tota la vida. Lloc de naixença d'alguna cosa. Grècia fou bressol de les belles arts. Òrgan intermedi corbat d'una peça d'artilleria, entre el fre i la curenya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reben l'eucaristia. primera comunió Primera vegada que una persona creient, normalment un infant, rep el sagrament de l'eucaristia, habitualment en un ambient solemne i festiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, estar sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferoposterior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. Si esteu cansat, seieu una estona. No podreu seure: ja no trobareu cadires. Seure a terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa, tira de cuiro, etc., que es porta a la manera d'un baldric, com a insígnia d'un càrrec o d'una dignitat. Veta o corretja que, col·locada a la manera d'un baldric, hom botona al davant i al darrere els pantalons d'un infant per sostenir-los. Cabestrell 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu el morralet a una [...]
